Publicat el dissabte 29 de setembre de 2012 al diari El Punt Avui
Els xinesos dels Hutchinson Port Holdings ens acaben de regalar una d'aquelles metàfores que tan útils resulten per explicar l'etapa tan radicalment democràtica que el poble català es disposa a afrontar amb fermesa.
Una inversió milionària per construir al port de Barcelona la terminal de contenidors més moderna del sud d'Europa. El 2002, el govern espanyol confirma als senyors de la Hutchinson que inverteixi amb confiança, que l'Estat construirà els accessos i les vies d'ample europeu necessaris perquè les mercaderies que entraran per la nova terminal surtin ràpidament cap a Europa.
El resultat? La terminal està acabada, i els accessos no s'han ni licitat. S'ha fet un bunyol de connexió provisional que resulta en vuit vies d'ample europeu que surten de la nova terminal i es troben amb el coll d'ampolla d'un tercer carril provisional. Només un, i provisional.
És la metàfora perfecta de la relació d'Espanya i Catalunya, que ha conduït a l'inevitable divorci. Catalunya ha intentat construir vies de diàleg i entesa durant 30 anys, i de l'altra banda s'ha trobat amb promeses de continuar aquestes vies que mai no s'han materialitzat. Per això fa molta gràcia que ara comencin a parlar de federalisme o fins i tot de reformar la Constitució. No cal ser jurista per entendre que la Carta Magna espanyola és irreformable en els capítols de la configuració institucional de l'Estat.
Sortosament, el proppassat dijous, amb la votació històrica del Parlament sobre el compromís de consultar el poble, hem superat definitivament aquest estadi. Ens acusaran de no voler dialogar, però –manllevant una reflexió de l'amic Francesc-Marc Álvaro– no és possible fer-ho amb qui s'ha cregut la seva propaganda com a anàlisi.
La bona notícia és que finalment s'ha completat el viratge i l'eix de la política catalana és ja definitivament nacional. Fins fa poc era esquerres i dretes, ara és clarament sobiranistes i unionistes, com a Escòcia o el Quebec. Això és el que triarem el 25 de novembre: una majoria sòlida disposada a consultar el poble sobre el seu destí, o declarar la independència si aquest exercici democràtic és bloquejat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada