El sistema de Camps

Mai no havia pensat que arribaria a escriure la frase que ve a continuació: estic d'acord amb Francisco Camps.

El dijous proppassat, durant el seu discurs d'investidura com a president valencià, Camps va deixar anar aquesta proposta: reformar el sistema electoral i adoptar un sistema de circumscripcions uninominals, de manera que els electors triïn només un diputat, en comptes del sistema de llistes vigent.

El fet que la proposta vingui de qui ve no li resta validesa. El sistema uninominal és infinitament superior al de llistes tancades amb sistema d'Hondt, la pitjor combinació possible. Hi ha un primer avantatge indiscutible: qui guanya les eleccions al seu districte és diputat, i qui perd se'n torna cap a casa. Ara tots els líders tenen assegurada la cadira. Fins i tot amb grans patacades electorals, els sistema de llistes garanteix la feina als caps de cartell.

Llegir la columna sencera

La Diàspora retallada

La Retallada és el cinquè genet de l'apocalipsi que cavalca amenaçant sobre tots els mortals –els mortals catalans, perquè es veu que a Espanya no en pateixen, de retallades–. Arriba a tots els racons de Catalunya i traspassa fronteres, fins a les Comunitats Catalanes de l'Exterior (CCE).

La Diàspora catalana ha estat de la Transició ençà desconeguda, ignorada i fins i tot menyspreada per alguns dels líders catalans que en tornar a Catalunya van oblidar qui els havia sostingut econòmicament i moralment durant dècades.

No per ignorades són menys actives. Quants turistes catalans no queden meravellats en descobrir el magnífic teatre Margarida Xirgu de Buenos Aires o l'edifici modernista de la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya de l'Havana?

Llegir la columna sencera

En català, si us plau

Creu: Vaig anar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del meu Ajuntament a fer una gestió i vaig viure una situació que no per comuna i repetida és menys preocupant. Esperava el meu torn a la saleta fullejant el diari del dia, quan va aparèixer una de les funcionàries i va preguntar: “Hi ha algú per demanar certificats d'empadronament?”. Una persona d'origen magribí es va posar dempeus i va respondre “Jo!”. La funcionaria va canviar automàticament de llengua: “Sólo para certificados, no para empadronarse por primera vez, entiendes?”. La persona va respondre que sí, i tots dos van entrar a l'oficina. Està clar que havia entès la pregunta inicial formulada en català, i la seva resposta –el mot “Jo”, no revelava quina llengua feia servir. Tanmateix, el canvi d'idioma de la funcionària va ser instantani. A sobre, va canviar al castellà, que en cap cas és l'idioma matern de la gent d'origen magribí.

Llegir la columna sencera