Amb el cor a la mà, ens podem imaginar un debat de política general al Parlament la propera setmana, on la majoria sobiranista (que hi és) constati el fracàs de l'última mà estesa, aprovi una declaració d'independència i faculti al govern de la Generalitat a iniciar les negociacions per a una secessió ordenada sota tutela europea. Aquest escenari seria perfectament compatible amb els processos d'independència homologats internacionalment.
Si ho analitzem fredament, però, amb el cap net, de seguida comprendrem que en el supòsit anterior falta un ingredient fonamental. La majoria dels diputats d'aquesta legislatura no han estat elegits amb un programa independentista. A ulls internacionals, hi ha una mancança de legitimitat democràtica a l'hora d'engegar un procés de secessió. Això ens porta a la necessitat de convocar eleccions anticipades. Unes eleccions que seran plebiscitàries, agradi o no, i de les quals resultarà un Parlament constituent, facultat democràticament pels ciutadans de Catalunya per dur a terme un procés d'independència i la formació d'un nou estat.
Aquí és quan la voluntat del poble pren tot el protagonisme. Si la majoria sobiranista d'aquest país no voten opcions polítiques que portin l'inici immediat del procés d'independència al seu programa electoral, tota aquesta onada d'esperança i il·lusió que va viure el punt culminant durant la manifestació de la Diada quedarà en no res.
La República Catalana i la Generalitat republicana van trencar la legalitat espanyola com a resultat d'unes eleccions guanyades amb claredat. Catalunya s'ho juga tot a una carta: la de la propera convocatòria electoral. Ni constitucions, ni reis, ni jutges, ni tan sols la Unió Europea, res ni ningú no podrà oposar-se al resultat clar d'unes eleccions democràtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada