El president diu que no hem d'actuar amb mentalitat infantil i creure que la independència és quelcom senzill, que si no ens donen el pacte fiscal podrem fer un cop de porta i marxar sense conseqüències. Repeteix que la independència té costos importants. Quina llàstima que no s'analitzin els costos de romandre en una Espanya que ens escanya fins a deixar-nos sense oxigen. Ser part d'Espanya tampoc és quelcom senzill, i ens condemna a una assimilació inexorable. Les dues alternatives comporten sacrificis importants per als ciutadans, però només una garanteix la nostra supervivència com a nació. Posats a fer sacrificis, jo els vull fer per poder ser i viure com a català.
Mentrestant, els partits catalans majoritaris segueixen instal·lats en la tebior que els impedeix copsar fins a quin punt el poble ha pres una determinació molt clara en pro de la independència. Incloent-hi un PSC que insisteix a autodestruir-se, els partits han perdut una ocasió d'or d'alinear-se amb el poble que els vota, i faran el ridícul amb banderes, pancartes i consignes que en aquest cas sobren, perquè tothom, absolutament tothom, a dins i fora del país, sap que la manifestació de l'Onze de Setembre serà unívocament independentista.
La classe política encara tindrà uns mesos de marge per perdre el temps amb el pacte fiscal, per a baralles internes, per intentar per enèsima vegada una entesa amb Espanya o fingir que encara existeix un autogovern de cartró pedra que Espanya està buidant de contingut amb premeditació i traïdoria.
Però el que han de començar a entendre els polítics és que hi ha una majoria sòlida de catalans (que es manifestaran l'Onze) que només donaran el seu vot en les properes eleccions a aquella opció que s'hi presenti amb un full de ruta clar, ben travat i immediat cap a la independència. Senyors polítics, a partir del 12 de setembre, esteu avisats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada