Tant que vam riure quan Rajoy, rememorant els “hilillos de plastilina” dels seus dies gloriosos com a portaveu del govern Aznar, insistia que Espanya no havia demanat cap rescat i que simplement s'havia acollit a una línia de crèdit que ell mateix havia pressionat per aconseguir de la Unió Europea. Tant que ens vam burlar d'aquestes excuses de mal pagador que no es creu ni un tertulià d'Intereconomía, i resulta que ara les hem de sentir del nostre propi govern. Catalunya no demana cap rescat ni serà intervinguda, sinó que s'acull a una línia de crèdit estatal. Que trist.
En l'era d'internet, però, és molt senzill trobar al BOE el decret de creació del Fons de Liquiditat Autonòmica, i veure clarament que adherir-s'hi implica renunciar a l'autogovern en matèria pressupostària, i que el PP només haurà de fer servir la seva majoria absoluta al Senat per intervenir directament en la gestió de la Generalitat.
Estem assistint a la pitjor humiliació d'un govern espanyol democràtic envers Catalunya des de l'empresonament del president Companys en 1934. Demanem 5.000 milions (i en pagarem interessos) a qui es queda any rere any amb el 40 per cent del nostre esforç fiscal, una xifra molt superior a aquests 5.000 milions. A més a més, el mateix Estat espanyol que ens carregarà interessos per deixar-nos els diners que ha recaptat dels nostres impostos i ens imposarà condicions lleonines, és qui es nega a saldar transferències establertes per la llei que ja superen els 3.000 milions d'euros. Us imagineu que un veí que us deu diners us digui que no us pagarà, però que us farà un préstec amb condicions inacceptables? Hi pot haver una humiliació major?
La crisi ha estat l'excusa perfecta per posar en marxa el desmantellament del sistema autonòmic, dissenyat per la FAES. L'autogovern s'ha acabat. RIP. Catalunya és des de dimarts passat una simple regió descentralitzada amb uns gestors que a pesar de ser elegits pel poble no poden fer res més que aplicar les directrius imposades per Madrid. El dia 11 el poble català dirà amb veu alta i clara a aquests gestors quina és la sortida definitiva d'aquest atzucac. La moneda ja és enlaire, i no caurà de cantell: serà cara o serà creu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada