Al Parlament de Catalunya es va produir una escenificació imprescindible dins del procés cap a la independència. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir és una altra de les etapes necessàries per arribar al punt sense retorn que significarà l'esgotament de tots els intents de negociació amb l'Estat per exercir el dret a decidir dins del marc legal espanyol.
En el pacte signat al Parlament –i en la seva posada en escena– hi ha elements d'una potència simbòlica enorme, sobretot de cara a la comunitat internacional. D'una banda, és molt important fer saber al món que hi ha vies constitucionals per donar la veu al poble de Catalunya en una consulta. L'Institut d'Estudis Autonòmics n'ha explicitat fins a cinc. Queda palès que tot es redueix a una negativa espanyola d'índole estrictament política, que contrasta amb el rigor democràtic britànic en el cas escocès. A Europa ho tenen claríssim.
D'altra banda, una sòlida majoria social amb una transversalitat molt marcada. La presència dels sindicats, de les patronals, d'associacions d'immigrants i dels partits polítics que representen la majoria absoluta del Parlament és una demostració de força democràtica imbatible. No cal lamentar-se pels que no hi són. Som els que som, i els que són de l'altra banda de la taula, també són els que són. Ara el que toca és que cadascú se situï a la banda de la taula que li pertoca segons la seva consciència. Les disciplines partidàries han quedat obsoletes. Si Duran no s'hi troba còmode, que passi a l'altre cantó de la taula, no passa res. Els molts socialistes que senten mal de panxa cada cop que Navarro diu “federalisme” han de canviar de lloc. I això no implica renunciar a ser democratacristià o socialista.
Quan Mas torni un cop més de Madrid amb un no rotund, haurà arribat el moment de la radicalitat democràtica. La meva aposta és que el president convoqui una roda de premsa a Brussel·les –no pas a Barcelona o a Madrid– i anunciï al món la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions plebiscitàries pel primer semestre del 2014. Aleshores hi haurà qui correrà a negociar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada