Més de 300 juristes iberoamericans es van reunir a Girona la setmana passada per parlar de seguretat jurídica, un concepte altament mal·leable, que el poder de torn sol adaptar a les seves necessitats.
La sessió d'obertura de la trobada va tenir la presència d'altes autoritats, com ara Felip de Borbó, el ministre de Justícia espanyol i el batlle de la ciutat amfitriona.
Va ser precisament l'alcalde Puigdemont qui va aprofitar l'avinentesa per recordar que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur. L'auditori de juristes dels països d'Amèrica Llatina entenen perfectament en quin procés ens trobem, perquè han hagut de passar per quelcom semblant per assolir la plena sobirania. Per aquesta raó, molts dels assistents van haver de fer mans i mànigues per dissimular el somriure davant les respostes de l'hereu dels Borbons i del titular de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. El primer va repetir el mantra que diu que no es poden saltar les regles del joc, per la qual cosa si la normativa espanyola no empara el dret a decidir, cal sotmetre's in aeternum a la sobirania espanyola. La rèplica de Gallardón va ser kafkiana. Va repetir que no hi ha lloc per a res que no càpiga dins de la Constitució, però va afegir sense envermellir que les independències americanes eren quelcom diferent, perquè havien estat emparades per la Constitució de 1812. El ministre no pot esgrimir ignorància perquè ell mateix és un jurista, per la qual cosa només queda lloc per a l'estultícia o la mentida.
Cap dels processos d'emancipació americans va ajustar-se a la legalitat espanyola vigent. A més a més, Espanya va combatre cada independència diplomàticament i militar. D'altra banda, la Constitució de 1812, la Pepa, no va arribar a aplicar-se més de tres anys seguits, i quan va ser vigent, la pràctica totalitat del territori del regne era fora del seu control. Per no parlar de l'absència de cap disposició per permetre la secessió d'un territori.
És només una anècdota, però serveix per exemplificar el nivell del conflicte. S'hi oposaran per terra, mar i aire, i no dubtaran ni un instant a fer servir la mentida com a arma llancívola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada