Independència econòmica

Publicat el dissabte 7 de juliol de 2012 al diari El Punt Avui

La setmana passada vam dedicar aquesta tribuna a comentar la comprovació científica de l'existència d'una majoria sòlida en favor de la independència de Catalunya. Com bé apuntava el professor Jordi Regincós al seu bloc, el 51 per cent d'opinió favorable que assenyalava l'enquesta del CEO esdevindria un 65 per cent en cas de celebrar-se un referèndum. Una majoria demolidora. Aquesta setmana una altra dada estadística ha vingut a consolidar un dels arguments més clars per a l'estat propi: Catalunya ja ven més a la resta del món que no pas a Espanya. Ja ho havia avançat fa un parell de setmanes l'eurodiputat Ramon Tremosa en una entrevista al setmanari El Temps: fa 25 anys, pràcticament tot el que produïa Catalunya –i no era per a consum intern– anava al mercat espanyol. Ara la truita ha fet un gir de 180 graus. El principal motiu pel qual el poder econòmic català acceptà en el seu moment un esquema fiscal d'espoli –un mercat on col·locar els productes catalans i obtenir un superàvit comercial compensatori del drenatge fiscal– ja no existeix. Per aquest motiu, grans empresaris hereus de la més rància burgesia catalana, que durant gairebé dos segles havien abraçat un sano regionalismoper interessos purament econòmics, ara s'apunten a l'independentisme, per interessos purament econòmics. Benvinguts siguin.

Ara bé, no pensem que ja ho tenim a tocar. Encara ens ho haurem de treballar de valent. Si Espanya ja no és el nostre principal client, l'altra cara de la moneda és que ja no som un proveïdor important per a Espanya. Com a conseqüència, tota inversió estatal a Catalunya ha perdut sentit des d'una perspectiva espanyola. Ni el corredor mediterrani, ni l'ample de via europeu per a les mercaderies, ni el desdoblament de l'N-II. Ans al contrari, faran el que podran per escanyar-nos. La negativa a fer l'accés a la nova terminal de contenidors del port de Barcelona n'és una prova. La pressió internacional dels xinesos que hi han invertit una milionada acabarà doblegant la resistència espanyola, però se les empescaran per posar tots els pals a les rodes que puguin, com ara l'anunciat peatge que restarà competitivitat al port com a porta logística del sud d'Europa. Tenim pressa.