‘Alea jacta est'

Publicat el dissabte 30 de juny de 2012 al diari El Punt Avui

Ja està. No hi ha marxa enrere. El poble català ha creuat el Rubicó i la marxa cap a la llibertat és ja un camí unidireccional amb un destí molt diàfan. Ara som nosaltres els que hem de decidir si aquest camí serà curt, llarg o molt llarg.

Hom no pot dir que tot plegat sigui una sorpresa. Ja fa temps que el desig de llibertat es copsa com a una opció majoritària a Catalunya, però ara ja és una veritat científica, constatada per estudis demoscòpics de solvència contrastada.

Paral·lelament a aquest auge de l'independentisme, hi ha un creixent nerviosisme al poder. El poder en sentit genèric, que porta al seu ADN una tendència natural a mantenir l'statu quo. Per això els partits polítics —que es troben relativament còmodes gestionant la misèria i les engrunes— van al darrere d'una societat civil que s'ha cansat d'esperar-los i ha decidit tirar pel dret. Les bases empenyen des de sota, i els primers a notar la pressió són els alcaldes i regidors, que són l'estament polític més proper al ciutadà. Per això, més de la meitat dels ajuntaments del país ja s'han declarat obertament independentistes.

Hi ha qui diu que és per efecte de la crisi econòmica, i que tan bon punt tornem al camí del creixement, el suport majoritari s'esfumarà. Beneits! El divorci entre Catalunya i Espanya ja es troba en mans dels advocats, que estan redactant els papers. La sentència sobre el català a l'ensenyament de 3 a 6 anys i la reacció de la societat (no pas la del govern, que continua fent veure que no passa res) en són un testimoni clar. L'economia hi ajuda, és cert, perquè l'espoli en temps de crisi es fa inaguantable, però les causes són més profundes. Abans de final d'any, esgotarem l'últim cartutx, el del pacte fiscal, i totes les cartes seran sobre la taula.

Les properes eleccions catalanes seran un referèndum d'independència avant la lettre. Els catalans ja tenim clar què volem, i sabem que és perfectament factible. S'han acabat les mitges tintes. El partit polític que es presenti a les eleccions amb un pla coherent i ben travat cap a la independència serà qui rebrà el suport popular majoritari. Ja no ens alimenten les molles.