Sense senyal (internacional)

Primer van deixar sense senyal els valencians, i ens vam limitar a posar-nos les mans al cap i abocar la nostra indignació en 140 caràcters. Ara deixen sense TV3 desenes de milers de catalans de l'exterior, i amb prou feines arrufarem el nas i aixecarem les celles tot dient “quina vergonya”, abans de prémer el botó del comandament a distància per esbrinar qui és el nominat de la setmana a Gran hermano.

Catalunya és un país amb una enorme diàspora, de milions de persones si comptem els descendents de catalans que hom pot trobar a cada racó del planeta, amb una presència destacada a l'Amèrica Llatina, amb intel·lectuals, artistes, científics i fins i tot presidents de sang catalana, però també a la resta del món. La darrera gran onada emigratòria, la de la postguerra, va viure durant dècades rebent notícies de Catalunya amb comptagotes. A finals dels anys setanta del segle XX, una petita revolució va sacsejar els catalans de l'exterior: el nou diari Avui arribava amb notícies fresques amb només... 21 dies de retard!

Als anys noranta, però, tot va canviar, amb l'arribada del senyal internacional de TV3. Els avis van enganxar-se literalment a la pantalla, tot devorant la programació sencera. Qui no podia pagar-se la quota del cable o del satèl·lit, anava cada dia al Casal Català a veure el Telenotícies.

Ara, la crisi serveix d'excusa per anul·lar la projecció exterior de Catalunya. Suprimir delegacions, buidar de contingut polític les que resten, i ara eliminar el senyal internacional de TV3 a partir de
l'1 de maig d'enguany.

“Tranquils, es podrà mirar per la web!”, argumenten des de les còmodes poltrones de Barcelona, davant dels seus ordinadors connectats amb banda ampla. Haurien de saber aquests executius que a moltes regions del món les connexions a internet són penoses, i fan impossible un streaming de vídeo mitjanament decent. D'altra banda, milers d'avis no tenen ni tan sols ordinador, i el senyal internacional de TV3 és una finestra que cada dia s'obre màgicament a les seves pantalles per esborrar els milers de quilòmetres que els separen de la seva terra estimada, de la seva cultura i la seva llengua.

Primer van ser els valencians, ara els catalans de la diàspora. Ves que un dia no ens quedem nosaltres sense TV3, i ja serà tard per reaccionar.

Publicat al diari El Punt Avui el dissabte 18 de febrer de 2012