Passen els dies i els nervis entre els partidaris de l'statu quo, els que volen que res no canviï, es fanmés i més intensos. També hi ha nerviosisme entre els partidaris de la independència, però el fet que no es retrocedeixi ni un centímetre i que s'insisteixi amb serenitat en el reclam democràtic de poder votar, fa que la situació es posi cada cop més complicada per als que han de defensar la negació, el no sistemàtic i rotund. En aquest context, la justícia espanyola estreny el setge contra el català a les escoles i el govern de Madrid presenta una comptabilitat creativa destinada a negar el dèficit fiscal. M'ha sorprès la facilitat d'accés a totes les dades per part dels tres senyors que van presentar ahir el seu estudi. La Generalitat fa anys que reclama aquestes dades de totes les maneres possibles i mai no les ha obtingudes. “Menteix, menteix, que alguna cosa quedarà. Com més gran sigui una mentida, més gent hi creurà”, diu la famosa frase atribuïda al ministre de propaganda de l'Alemanya nazi, Joseph Goebbels. L'unionisme ha decidit que en aquesta fase del procés el que convé és desmentir cadascuna de les realitats que han fet que una majoria sòlida de catalans hagin experimentat una evolució política i ideològica cap a l'independentisme (president Mas inclòs). En aquest cas, la veritat és irrellevant, perquè del que es tracta és de fer variar l'opinió pública en els aspectes més transcendents: la llengua, la cultura, els nostres diners, l'autogovern, etcètera. Sortosament, els seus resultats són ben minsos. Són tan barroers que se'ls veu el llautó d'una hora lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada