Augmenta el nerviosisme dels partidaris de mantenir la unió amb Espanya i estem assistint a un augment de les estratègies i tàctiques destinades a torpedinar el procés català cap a l'exercici del dret a decidir.
S'hi posin com s'hi posin, hi ha una majoria sòlida a Catalunya a favor
de la independència, i resulta fins i tot divertit veure els intents per negar aquesta realitat. Veiem com hi ha mitjans de comunicació, opinadors, tertulians i dirigents polítics i empresarials que s'entesten a intentar construir la realitat des de les seves pàgines i micròfons. És com aquell conseller que va dir que eliminaria els barracons de les escoles i l'endemà d'assumir el càrrec va ordenar que passessin a anomenar-semòduls prefabricats. Des del poder, de vegades hom comet l'error de creure's que pot canviar la realitat a cop de voluntat, i en el cas esmentat, tot i que els barracons van desaparèixer del llenguatge oficial, no van desaparèixer dels patis de les escoles.
de la independència, i resulta fins i tot divertit veure els intents per negar aquesta realitat. Veiem com hi ha mitjans de comunicació, opinadors, tertulians i dirigents polítics i empresarials que s'entesten a intentar construir la realitat des de les seves pàgines i micròfons. És com aquell conseller que va dir que eliminaria els barracons de les escoles i l'endemà d'assumir el càrrec va ordenar que passessin a anomenar-semòduls prefabricats. Des del poder, de vegades hom comet l'error de creure's que pot canviar la realitat a cop de voluntat, i en el cas esmentat, tot i que els barracons van desaparèixer del llenguatge oficial, no van desaparèixer dels patis de les escoles.
Amb la majoria independentista catalana passa el mateix. Creixen les veus que criden que no es podrà concretar, que el procés es dilueix, que ens tancaran les portes, que el president no s'atrevirà, etcètera.
Tanmateix, els catalans estem fent la maleta per marxar. L'estem fent amb molta cura, endreçant la roba ben plegada per no fer res malbé, i mentrestant el pare govern espanyol es planta davant la porta i ens diu que no l'obrirà mai. La tieta PSOE-PSC ens diu que ens ho pensem, que no podrem marxar, que el pare no ens obrirà mai la porta. Hi ha més gent a casa que ens diu que a fora fa fred, que ens quedarem sense paga, que no ens estimarà ningú i acabarem sota un pont. Tots ells, però, no veuen (o no volen fer-ho) que a l'Europa del segle XXI a totes les cases hi ha una finestra que es diu democràcia i que no es pot tancar. Quan tindrem la maleta feta, si no ens obren la porta marxarem per la finestra. S'hi posin com s'hi posin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada