De majories i fractures

Publicat el 14/09/13 al Diari El Punt Avui

És un molt bon senyal que pràcticament totes les respostes a l'èxit aclaparador de la
Via Catalana cap a la Independència es puguin resumir en dos arguments: el de la “majoria silenciosa que es va quedar a casa” i el del “risc de fractura de la societat”.

Deixem de banda la resposta del PSC/PSOE, que es limita a oferir “un nou encaix a Espanya”. El calendari dels socialistes va deu anys endarrerit. El país ha deixat enrere definitivament la Catalunya autonòmica, el pacte fiscal
i el fals encaix.

Tornem a les dues respostes que hem sentit com mantres en boca dels contraris al procés. D'una banda, tenim l'argument de la majoria silenciosa, que històricament ha estat esgrimit per aquells que es queden sense arguments. No resisteix cap anàlisi seriosa. La majoria d'espanyols que no van sortir mai al carrer per protestar contra la violència d'ETA són favorables a l'organització armada basca? Tot i governar amb majoria absoluta, la majoria de ciutadans de l'Estat (la suma
dels vots per altres
partits més l'abstenció) no van votar Mariano Rajoy. Això li resta
legitimitat?

L'altre argument és igualment ridícul. L'amenaça de ruptura de la societat catalana és esgrimida com un càstig diví que caurà sobre els ciutadans i separarà famílies i pobles. Aquest argument és profundament antidemocràtic, perquè apel·la a les unanimitats pròpies de les dictadures feixistes i estalinistes. La mateixa naturalesa de la democràcia implica la divisió d'opinions. És cert que el referèndum sobre la independència dividirà els catalans. Com també els divideix cada convocatòria electoral, que obliga a triar entre diverses opcions polítiques. També provoquem una divisió a la comunitat de veïns quan votem si pintem o no la façana. Aquestes fractures només s'eviten si prohibim la democràcia i atorguem tot el poder a una única persona o grup. Potser és el que enyoren alguns nostàlgics.

De fet, que aquests siguin els únics arguments contra la independència, que ja és majoritària i transversal, ens fa veure que tenim la partida guanyada.