Els nord-americans són molt gràfics a l'hora d'encunyar frases fetes. Aquesta setmana, veient el ple monogràfic del Parlament sobre l'atur juvenil, me'n va venir al cap una: disparar-se al peu. És precisament el que semblen haver fet els diputats catalans en convocar una sessió solemne per tractar un problema real i concret, sense aportar cap solució real i concreta.
En un moment de profund descrèdit de la política, quina pot ser la motivació dels partits catalans per dedicar dos dies sencers a parlar i discutir, tot i sabent que no podran prendre cap resolució efectiva per resoldre els problemes plantejats? Pensant en la resposta a aquesta pregunta, se'm va aparèixer, damunt l'espatlla esquerra, un dimoniet i, sobre la dreta, un angelet, cadascun amb una resposta diferent.
El dimoniet m'ha assegurat que tot plegat és una prova més que els polítics viuen en el seu microclima, que creuen que el món s'acaba quan surts del parc de la Ciutadella, i que els encanta fer discursos plens de retòrica i buits de contingut. Es van fer 400 votacions sobre 260 propostes de resolució presentades. Algú creu que han resolt el problema?
L'angelet, per contra, m'ha dit que la raó profunda del ple monogràfic del Parlament sobre l'atur juvenil havia estat posar de manifest fins a quin punt l'autogovern de Catalunya és insuficient per fer front a les necessitats de la societat. Només cal fer una ullada a les resolucions aprovades pel Parlament per comprovar que no disposem dels recursos per fer front a cap política d'ocupació juvenil, sinó que hem de pidolar a l'Estat que es digni a transferir-nos la part proporcional del fons europeu ad hoc. Només podem aprovar recomanacions, mocions i propostes, però no podem posar en marxa cap mesura real ni concreta. Ni tan sols podem atorgar el vot als menors de 16 anys, sinó tan sols aprovar una declaració “per avançar cap al reconeixement” d'aquest dret.
Com que sóc una mica beneit, he preferit fer cas a l'angelet, perquè té tota la raó: només amb l'estat propi podrem fer polítiques efectives d'ocupació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada