Un gran filòsof contemporani de nom Jorge Valdano va popularitzat el concepte de por escènica. En el seu cas, l'aplicava als grans equips de futbol que, tot i ser superiors, no poden gestionar els nervis i l'ansietat davant una situació que en principi es presenta favorable. Aquesta és la situació en què es troba avui l'Estat espanyol en relació amb el procés català. Espanya té la paella pel mànec. Dosifica l'ofec financer de la Generalitat, disposa d'uns potents altaveus mediàtics aquí i allà, sap que la comunitat internacional actuarà amb indiferència, té majoria absoluta parlamentària i controla les altes instàncies judicials.
Davant aquest panorama, el partit s'hauria de guanyar amb comoditat. Però Espanya té por escènica, perquè veu que l'altre equip es presenta a jugar amb alegria, amb confiança i amb convicció. És aquesta una actitud suïcida? De cap manera. Catalunya és un equip petit que ha perdut gairebé tots els partits des d'aquella fatídica final de 1714, però té un element clau que decantarà el resultat, fins i tot amb l'àrbitre en contra. Aquesta estratègia es la democràcia, la força dels vots, la legitimitat de les urnes. El rival sap que de moment totes les seves jugades d'atac i defensa s'han revelat inútils, perquè l'altre equip segueix tocant la pilota amb tranquil·litat. Els jugadors espanyols miren la banqueta esperant alguna instrucció que canviï la dinàmica del joc, però els entrenadors no saben què fer.
El rellotge avança i ja som a la segona part del partit. Hem fet algunes jugades brillants, com ara el Concert per la Llibertat, i aviat farem una cadena humana que serà com un driblatge de Messi que farà posar dempeus l'estadi sencer.
En aquest context, el govern català convocarà una consulta per exercir el dret a decidir. La cruïlla per Espanya és definitiva. Si la permet, és probable que l'opció independentista guanyarà i es veurà obligada a negociar la secessió davant l'atenta mirada d'Europa. Si la impedeix, l'efecte serà encara pitjor. Per als catalans, una consulta prohibida és una consulta guanyada, que legitimaria unes eleccions plebiscitàries seguides d'una declaració parlamentària d'independència. Espanya ho sap, presa de la por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada