Aquells que ja tenim una edat recordem aquells llibres de l'editorial Timun Mas que es deien com el títol d'aquesta columna. En una era en què la interactivitat era un neologisme encara per inventar, l'aparició d'una col·lecció per a nens i adolescents que et permetia triar l'evolució de l'argument entre diferents alternatives va ser una novetat extraordinària, que ens creava la falsa il·lusió de decidir lliurement què faria el nostre protagonista.
Amb Catalunya passa una mica el mateix. Davant el procés d'autodeterminació en marxa —que ningú no ho dubti: el procés està en marxa— n'hi ha molts que creuen que tenim una absoluta llibertat per decidir el nostre destí, quan en realitat ens trobem davant dues opcions ben definides. Només dues.
Aquells que somien una Espanya que abraçarà un model d'estat federal, en el qual les nacions que el formaran conviuran en igualtat i harmonia, així com aquells que creuen que quan passi la crisi podrem tornar a l'estat de les autonomies del darrer terç del segle XX, haurien de saber que aquests dos capítols no hi són al llibre. Hem arribat a aquella pàgina en què ens fan triar. “Si vols que Catalunya esdevingui un nou Estat, passa a la pàgina tal. Si vols que Catalunya esdevingui una regió espanyola, passa a tal altra”
Si triem la primera opció, llegirem el relat de com un nou estat s'obre pas amb moltes dificultats en l'escenari internacional, però amb la gestió directa de tot el seu esforç fiscal (incloent-hi els 16.000 milions anyals de dèficit) i amb plena llibertat per desenvolupar la seva llengua, la seva cultura i el seu model social.
Si triem l'altre capítol, però, ens espera una història de terror. Un govern d'un José Maria Aznar retornat amb la missió de salvar les essències pàtries, amb el suport parlamentari d'una Rosa Díaz engrescada després de multiplicar els seus escons per cinc.
Només podrem triar entre aquests dos capítols, però tinguem clar que serem nosaltres qui farem la tria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada