25.000 milions d'euros públics han rebut els bancs i caixes. Només Bankia por necessitar fins a 10.000 milions addicionals i ja es parla de demanar entre 30.000 i 40.000 milions al Fons Europeu d'Estabilitat Financera per completar el sanejament del sistema. Uns 85.000 milions en total. Ja m'ho poden explicar mil cops, que no ho entendré. No em crec el discurs únic i transversal que diu que el sistema bancari s'ha de sostenir i no es pot deixar caure.
Els bancs són entitats privades amb els riscos inherents a qualsevol activitat empresarial. Un banc minorista aconsegueix diners dels impositors i crèdits de la banca internacional per atorgar al seu torn crèdits i finançament als seus clients. Si fa bé les coses, guanya diners per la seva intermediació. Si les fa malament, en perd. Si les fa molt malament, fa fallida. End of the story. Com qualsevol empresa. On és escrit que els governs han de rescatar un banc en fallida i no una fàbrica de motocicletes, per exemple? Per assegurar el flux del crèdit? Ja hem vist que no. Per garantir els estalvis de la gent? La immensa majoria ja estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits. La raó és molt més senzilla del que sembla: per assegurar que podran retornar els crèdits contrets amb la gran banca internacional, un dels poders fàctics d'aquest planeta. Creieu que és casualitat que el ministre d'Economia hagi estat un alt directiu d'una d'aquestes entitats? El poder d'aquest sector financer sobre els governs és enorme. Pren riscos excessius perquè sap que recuperarà la seva inversió de totes totes, si convé amb els diners d'uns contribuents aliens a un tracte fallit entre dues entitats privades. Ho hem vist a Irlanda, a Grècia, a Itàlia, a Portugal. A tot arreu imposen les seves tesis, amb l'heroica excepció d'Islàndia, però hi ha matisos. Als EUA també es van fer intervencions bancàries, però els rescats més destacats van ser a l'economia productiva: la General Motors i la Chrysler, per exemple, que ja han tornat els diners i han recuperat centenars de milers de llocs de treball directes i indirectes.
Quin seria el resultat d'injectar 85.000 milions d'euros en el sistema productiu, a les pimes i els autònoms, que són el motor real de l'activitat econòmica? Quants llocs de feina s'haurien salvat o recuperat?
Publicat el dissabte 19 de maig de 2012 al diari El Punt Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada