Com en el cas de les caixes d'estalvis catalanes, que han estat esborrades del mapa per una combinació de causes externes (un pla premeditat per fer-les desaparèixer amb l'excusa de la crisi) i internes (una gestió deficient i altament polititzada), de vegades em fa l'efecte que ens passarà el mateix amb TV3.
D'antuvi vull deixar clar que crec que la televisió pública catalana fa i ha fet un gran servei a la llengua i la cultura catalanes, i que genera continguts de gran qualitat. Té, però, alguns defectes, d'origen i sobrevinguts, que la posen en perill i que hauríem de ser capaços de corregir.
El primer gran pecat original de TV3 és haver renunciat voluntàriament als Països Catalans com a marc de referència. Només subsisteixen simbòlicament en un mapa del temps que és probable que també tingui els dies comptats. Per molts dels professionals i directius de la cadena, el mapa mental no és el d'una televisió nacional. Per això un accident de trànsit a Sòria pot sortir al TN però no ho fa un succés igual al Rosselló.
Un altre problema és el que podríem anomenar Barcelonacentrisme. Ho veiem quan Gran Nord presenta la gent de poble com a estúpids, i en l'emissió d'un documental amb el català de les Terres de l'Ebre subtitulat. Estic convençut que no hi ha cap intencionalitat al darrere d'aquesta decisió, però és clara la cosmovisió d'una cadena que subtitula variants dialectals de la seva llengua pròpia, però emet tothora fragments de continguts en castellà (declaracions als TN, convidats i entrevistats a programes de la casa, personatges de sèries i pel·lícules), sense subtítols ni doblatge.
Conec moltíssima gent a la Catalunya del Nord que veuen TV3 –els que poden, perquè l'emissió és força deficient i no arriba a tot el territori– i pateixen de valent quan, per exemple, s'emet un capítol de Caçadors de bolets amb convidats per parlen durant tot el programa en castellà. Senzillament no ho entenen, i han de canviar de canal. Per no parlar dels fills i néts dels catalans de la diàspora que viuen en països no hispans i que no parlen ni entenen el castellà –de fet, aquests no compten perquè ja els hem tallat l'emissió internacional!–. Quan TV3 troba normal subtitular el català de les Terres de l'Ebre, i no el castellà, esdevé una trista televisió regional espanyola.
Publicat el dissabte 12 de maig de 2012 al diari El Punt Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada