dissabte, 14 d’abril del 2012

Un bri d'Esperanza


No és la primera vegada que en aquestes línies llegireu que el procés d'independència de Catalunya avança i és ja inexorable. El fet de ser protagonistes del moment ens priva de la perspectiva suficient per comprendre que ja no hi ha marxa enrere. Els llibres d'història dels nostres néts ja s'encarregaran d'explicar-ho.
Mentrestant, assistim a fets i esdeveniments petits, gairebé insignificants, que ens demostren que anem en la bona direcció. Com la desena d'empresaris que van pagar l'IVA per primer cop a Catalunya en comptes de fer-ho a la Hisenda espanyola. O com les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que reconeixia amargament que l'estat de les autonomies, l'invent de la Transició destinat tant a impedir un estat federal com a frenar les aspiracions de catalans i bascos, ha estat un fracàs rotund. Esperanza admetia amb desesperança que no només no s'ha aconseguit subsumir aquestes nacions als motllos espanyols, sinó que s'ha augmentat la seva desafecció. Fins aquí, hom no pot estar-hi més d'acord. El problema rau en la solució plantejada: centrifugar competències vers l'Estat, les diputacions i els municipis.
Aguirre representa una de les reaccions espanyoles davant del creixement de l'independentisme a Catalunya: saben que ens queixem i amenacem molt, però a l'hora de la veritat sempre ens arronsem. Segons aquest punt de vista, cal aprofitar la crisi per reparar l'error històric de cedir tant davant els catalans durant el postfranquisme. Recentralitzar és la paraula de moda a Madrid.
Hi ha, però, una altra visió de la jugada a Madrid. La dels espanyols que veuen que la independència de Catalunya arribarà més d'hora que tard, i que ja no són a temps d'impedir-ho. Per això la ministra Pastor insisteix amb el corredor central tot i les negatives d'Europa i de tothom amb dos dits de front. Per això la inversió en Rodalies per aquest exercici s'ha reduït en un 95 per cent (i alhora ha crescut un 24 a Madrid) i és menor que el pressupost de la Casa del Rei. Ja no cal invertir ni un ral en una regió que d'aquí a quatre dies marxarà irremeiablement.

Publicat el dissabte 14 d'abril de 2012 al diari El Punt Avui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada