No m'ha sorprès la reacció unànime de la premsa espanyola a l'expropiació de la filial argentina de Repsol, carregada de patrioterisme estèril. Sí que em va sorprendre, i molt, que la premsa catalana fes seguidisme en aquest tema, presentant tot plegat com un atac contra Espanya, quan parlem d'una empresa la majoria accionarial de la qual és a mans estrangeres.
Quedi clar d'antuvi que hom no pot defensar el govern argentí per una acció carregada de populisme que respon en el fons i en l'estètica a l'estil més pur del peronisme, un moviment que neix del règim feixista del general Perón. Això no vol dir, però, que Repsol sigui una víctima innocent.
L'expropiació, a banda de les raons de política interna argentina, és la conseqüència de la pèssima gestió de Repsol al país, i de la feblesa intrínseca d'una companyia que amb la compra d'YPF va voler passar a jugar en primera divisió de la nit al dia. El 2011, la petroliera va produir al país sud-americà 666.000 barrils de cru per dia, la meitat del que produïa el 2001, cosa que va forçar el país a esdevenir importador de combustible per 11.000 milions de dòlars anyals. És molt clar, però, que l'Argentina no s'hauria atrevit amb una Exxon, una Shell o una Total.
Tres dies abans de l'expropiació, la presidenta Fernández es reunia amb Obama i pactava que les accions a mans nord-americanes restarien indemnes. Les respostes d'Europa i les institucions internacionals han estat més aviat tèbies, perquè hi ha un gran negoci en joc. Les petrolieres xineses –també les europees i americanes–, ja estan enviant emissaris a Buenos Aires per oferir els seus serveis a la nova YPF nacionalitzada. Fan riure els que sostenen que això afectarà les inversions estrangeres a l'Argentina. El 2006 Bolívia va expropiar la petroliera YPFB, propietària d'enormes reserves de gas, fins aleshores en mans d'empreses estrangeres, la majoria americanes. No només no vam llegir gaire res a la premsa espanyola, sinó que un any i mig després Repsol signava un conveni d'explotació conjunta amb la nova YPFB nacionalitzada, i des d'aleshores opera en territori bolivià amb total normalitat.
Publicat el dissabte 21 d'abril de 2012 al diari El Punt Avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada