D'entre l'àmplia bateria d'amenaces que esgrimeixen els contraris a la independència de Catalunya, en destaca una de recurrent: Europa. La primera conseqüència de la plena sobirania del país seria l'expulsió instantània de la Unió Europea i de la moneda única, i l'aixecament d'un mur impenetrable en forma de vet espanyol, que ens impediria de tornar-hi per sempre més. Ens ho repeteixen tant i des de tantes tribunes que hem acabat per creure'ns-ho i per acceptar la premissa que seria una catàstrofe colossal. Tanmateix, convé que ens ho agafem amb calma i que sospesem si la independència no esdevindrà una oportunitat magnífica per replantejar-nos la relació amb la Unió Europea. Pel que fa a l'euro, cada cop són menys clars els avantatges de lligar-se a una moneda que no pots controlar ni devaluar. Avui per avui, els països que van decidir restar al marge de la unió monetària somriuen sota el nas i són els que millor resisteixen la crisi. I si parlem de la pertinença estricta a la Unió Europea, ens convindrà pensar amb el cap fred què hem de fer, un cop esdevinguem un estat independent. Cal recordar que Catalunya ha estat ininterrompudament un contribuent net al pressupost comunitari, fins i tot més que Alemanya en relació amb el PIB. Potser el més assenyat seria un acord d'associació com el que mantenen Noruega, Suïssa o Liechtenstein, que permet establir un balanç a mida entre obligacions i drets. Aquests acords són negociats directament per la Unió i no estan subjectes al vet dels estats membres. Podríem mantenir el dret comunitari, la lliure circulació de béns i persones, la moneda única (si ens convé), però alhora ajustar l'aportació econòmica a les nostres possibilitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada