Oh, Europa!

Publicat el 26/10/13 al Diari El Punt Avui

Una de les amenaces favorites dels contraris al procés que viu Catalunya cap a l'exercici del dret a decidir és la de l'expulsió automàtica de la Unió Europea. “Fora d'Europa fa molt de fred”, diuen. “Els tractats diuen que l'expulsió és automàtica”, asseguren. “Els pagesos perdran milions d'euros en subvencions”, auguren. “Les empreses catalanes hauran de pagar aranzels per vendre a Europa”, sostenen. “Les multinacionals fugiran en massa”, prometen. “Catalunya quedarà fora de l'euro”, insisteixen...

Per donar més força a les amenaces, fan servir d'altaveu els comissaris europeus, uns funcionaris decoratius nomenats pels estats que en cap cas representen l'opinió oficial de la Unió Europea.

La realitat és que no hi ha cap normativa europea que prevegi el cas de l'aparició d'un nou estat europeu segregat d'un estat membre. No es preveu ni l'expulsió ni la incorporació automàtica. Qui digui que romandrem a Europa sense cap dubte i qui sostingui que ens expulsaran ipso facto menteix, en tots dos casos.

De totes maneres, cal advertir que l'escenari de quedar-nos fora de la UE és molt seductor. Quedaríem en la posició d'aquells països que, sense ser-ne membres, gaudeixen de l'estatut de país associat, amb molts dels avantatges (lliure circulació de persones, béns i serveis) sense haver de contribuir econòmicament. Aquest diari publicava que l'aportació catalana a la UE supera en uns mil milions anuals els fons europeus rebuts.

És clar que ens diran que per gaudir d'aquest estatus de país associat ens cal la bona voluntat europea. Algú es pensa que França acceptaràpagar aranzels per transportar energia cap al Marroc per la MAT? Algú creu que Alemanya voldrà pagar aranzels per exportar cotxes, productes químics, medicaments i milers d'altres productes des de les seves multinacionals establertes a Catalunya? L'endemà de la independència, Europa correrà a oferir-nos un acord d'associació, que no requereix unanimitat dels estats membres per ser aprovat. L'amenaça del vet espanyol s'esvairà abans de poder ser esgrimida. Recordeu-ho: som europeus!

Apòstols de la por

Publicat el 19/10/13 al Diari El Punt Avui

Som un país normal i això desespera els contraris al procés que està vivint Catalunya. Busquen la confrontació i troben un poble que avança amb il·lusió cap al futur que ha decidit construir. Després d'intentar sense èxit desactivar l'independentisme amb tot d'arguments negatius, han decidir desplegar l'artilleria pesant: un batalló d'opinadors i tertulians, apòstols de la por, que han de fer front a la tasca ingent de defensar una posició sense arguments.

En un mateix dia, vaig sentir un il·lustre tertulià (el mateix que abans que esclatés el cas Palau va declarar en un homenatge al seu president que “si Millet no existís l'hauríem d'inventar”) que cridava davant el micròfon que Catalunya corre cap a l'abisme igual que Thelma i Louise i exigia totes les respostes de l'endemà de la independència. Al vespre, un altre opinador assegurava que sortir de la UE seria l'hecatombe. Jo no la hi veig per enlloc. El primer resultat seria més diners a les arques públiques, perquè Catalunya és un contribuent net a la UE. El segon, el lobby a Brussel·les de les més de 4.000 multinacionals presents a Catalunya per accelerar un acord d'associació comercial com ara el de Noruega o Suïssa, que, per cert, no requereix unanimitat, la qual cosa deixaria el vet espanyol amb un pam de nas.

L'endemà, el totpoderós senyor Lara ens va amenaçar amb avis sense pensions, famílies destrossades i guerres de religió (us ho prometo, ho va dir!) i va reclamar que “hablemos sin el ruido de los medios”. Al matí següent, el seu diari obria amb aquest titular a sis columnes: “Un antiindependentista tiene la patente de la estelada” i tornava a difamar la família Pujol. Clar que sí, senyor Lara, dialoguem! El mateix dia, un diari econòmic sostenia també en portada que les empreses estan fugint de Catalunya per les incerteses que provoca el procés. El mateix dia es feia públic que som la segona regió europea en inversió estrangera directa.

Qualsevol especialista en màrqueting i comunicació sap que és molt difícil guanyar simpaties només amb amenaces i missatges negatius. Espanya no vol ni pot articular una proposta seductora per a Catalunya. Per això estem fent les maletes.

Galvarino

Publicat el 12/10/13 al Diari El Punt Avui

Que el dia de la festa nacional espanyola sigui el 12 d'octubre és tota una declaració d'intencions. L'esdeveniment històric que millor retrata l'esperit espanyol de matriu castellana és la conquesta d'Amèrica. Avui en dia ens la venen com “el encuentro de dos culturas”, però el que se celebra avui és el tret de sortida (mai millor dit) del que possiblement ha estat el major pla d'extermini planificat i executat per un estat al llarg de tota la història de la humanitat, pel nombre de víctimes i per les conseqüències que encara avui se'n deriven en els països de l'Amèrica Llatina.

Hi ha dades que parlen per si mateixes. Les primeres illes ocupades pels espanyols comptaven amb una població de 3 milions de persones, segons Bartolomé de las Casas. Quan el religiós hi va arribar, en 1508, l'extermini, l'esclavatge i les malalties els havien reduït a 60.000. El 1570 només hi havia 500 indígenes. Creure que la culpa va ser només de la grip és una ximpleria insultant.

Un bon exponent de la manera de fer dels espanyols a Amèrica a partir del 12 d'octubre de 1492 és la història de Galvarino, un líder maputxe del que avui és Xile que va gosar oposar-se a l'explotació i l'esclavatge del seu poble. Per escarmentar els altres indígenes, a mitjan segle XVI, els governants espanyols van amputar-li ambdues mans. Lluny de rendir-se, Galvarino va tornar al combat amb dues llances lligades a les mans. Va ser capturat en 1557 i el governador García Hurtado de Mendoza el va enviar a la forca. Abans, però, Galvarino va dir-li unes paraules immortalitzades per Lope de Vega en la seva obraArauco domado, que resulten sorprenentment familiars perquè reflecteixen una manera castellana d'exercir el poder que encara perdura:

“Tu has hallado justos modos / de castigar y vencer / pero quedan tantas manos / por las que cortas en mí / en los demás araucanos / que espero que por aquí / saldrán tus intentos vanos (...) / y así esta mano enemiga / que cortas de este valiente (...) / tantas manos nacerán / que las tuyas atarán.”

Independència de fet

Publicat el 05/10/13 al Diari El Punt Avui

Em fa l'efecte que no ho veiem, però la independència de Catalunya ha començat a fer-se realitat, de mica en mica, sense que ens n'adonem. Com en aquelles parelles en què tots dos ja saben que la convivència s'ha deteriorat i que ja no hi ha res a fer, tant Catalunya com Espanya han començat a preparar el terreny d'una separació que saben que tard o d'hora es produirà.

El pressupost de l'Estat que acaba de presentar el ministre Montoro n'és un bon exemple. L'Estat espanyol tenia una oportunitat d'or per fer un petit gest d'acostament, un senyal d'afecte, de seducció, però ha optat per elaborar un pressupost en què Catalunya no hi és comptada. Per això hi ha diners per millorar la connexió ferroviària de Barajas amb Madrid (encara més!), però ni un cèntim per al Prat, per posar només un cas.

Un altre exemple és l'àmbit de la cultura. Espanya ha començat una retirada ordenada de Catalunya. El conseller Mascarell ha explicat que en tres anys han reduït l'aportació a les institucions catalanes de les quals l'Estat forma part (Liceu, Palau de la Música, museus, instituts, etcètera) en un 70 per cent, la qual cosa incompleix les seves obligacions legals. O sigui que l'any vinent, el 2014, ja s'hauran retirat per complet. Molt oportuns.

El ministre Wert, conscient que marxem, no està fent cap altra cosa que adaptar el sistema educatiu a l futur Estat espanyol sense Catalunya

Des de la banda catalana, també s'està produint aquesta desconnexió en molts àmbits. Per això molts sectors productius han augmentat substancialment les seves exportacions a l'exterior i han deixat en segon pla el mercat espanyol. El cas més paradigmàtic és el del cava, que ja exporta fora de l'Estat gairebé el 70 per cent de la producció.

Aviat arribarà el moment d'esdevenir un nou estat d'Europa, i descobrirem que estàvem més preparats que no semblava.