dissabte, 16 de març del 2013

Un referèndum legal

Publicat el dissabte 16/3/13 al diari El Punt Avui


Catalunya ha eixamplat encara més la majoria favorable a l'exercici del dret a decidir, a través de la institució democràtica que millor reflecteix la voluntat popular: el Parlament. Les xifres són d'una contundència extraordinària, molt superior als dos terços. 104 diputats a favor, 27 en contra i 3 abstencions.
Aquests resultats són molt fàcils d'explicar aquí, a Europa i a la Xina Popular. Ningú no pot dubtar de la voluntat del poble de Catalunya expressada a través dels seus representants electes. La legitimitat democràtica és rotunda. Tanmateix, des d'Espanya ens responen amb una paret legal. Des de Brussel·les, Rajoy ha tornat a repetir el mateix argument: el que no està previst per la llei no es pot ni plantejar. Es pot parlar de tot, però no del que no està dins de la legalitat.
Convé desmuntar aquesta fal·làcia que de vegades ens fa dubtar. Ens vénen a dir que els en sap molt, de greu, però que no s'hi pot fer res. Si la Constitució és molt rígida no és culpa seva. En definitiva, el referèndum no es pot fer ni volent.
Aquesta muralla legal seria insalvable si no fos perquè és mentida. No estem davant d'un obstacle legal, sinó polític. A la Constitució espanyola hi ha un procediment clar, aplicable al cas català: l'article 150.2, que disposa que “l'Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal”. De fet, aquesta és precisament la solució britànica en el cas escocès. Londres ha transferit la facultat de convocar referèndums a Edimburg, i ho ha fet amb caràcter extraordinari i puntual, tot establint que la competència tornarà automàticament a Londres un cop celebrada la consulta.
Que no ens diguin des de Madrid que no es pot fer el referèndum perquè és competència estatal. Es tracta d'una decisió política. Si realment hi ha voluntat de diàleg i acord, s'ha de posar sobre la taula l'article 150.2. Espanya ho sap. No debades Alfonso Guerra s'ha declarat més d'un cop partidari de derogar l'article esmentat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada