L'espectacle ha començat

Publicat el dissabte 23/02/13 al diari El Punt Avui

Els resultats del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió confirmen que per més que els poders fàctics a Catalunya i Espanya s'entestin a desviar el focus cap a d'altres assumptes, l'aspiració de llibertat de la majoria del poble català roman intacta.

Sabem que el marge d'error d'aquests sondejos demoscòpics és molt elevat, però hom pot advertir que l'independentisme ha esdevingut hegemònic en la societat catalana, que els partits partidaris del dret a decidir augmenten i consoliden la seva majoria i que els partits unionistes retrocedeixen.

Espanya, un estat que veu la seva integritat territorial amenaçada, ha desplegat la seva artilleria pesant per fer-hi front. No es tracta de tancs ni canons, sinó d'un desplegament formidable d'agents d'intel·ligència, una intoxicació informativa molt estudiada, una disminució de competències en àmbits sensibles com l'educació, el comerç o les relacions exteriors, i una asfíxia financera lenta però sostinguda.

Preparem-nos, perquè l'espectacle no ha fet més que començar. No ens estranyem si un dia d'aquests un mitjà revela la vinculació d'un jugador del Barça amb la matança de Texas. La setmana passada va ser especialment intensa. Rajoy reiterant que està disposat a dialogar, sempre que sigui del que ell vol i sempre que no es vulgui canviar res. Els dos partits hegemònics a Espanya ens proposen reformar una Constitució que en els seus aspectes centrals és senzillament irreformable. Rubalcaba descobreix la sopa d'all i diu que el Constitucional va fer mal en reduir l'Estatut a paper mullat, però oblida que l'advocacia de l'Estat, seguint les instruccions del govern Zapatero, va promoure i va aplaudir la massacre jurídica.

Per arrodonir la festa, descobrim que el Partit dels Socialistes de Catalunya ha fet evolucionar el seu ideari cap a un concepte nou que podríem definir com a federalisme monàrquic. Riu-te'n del comunisme hereditari de Corea del Nord! El socialisme català ha decidit que no només és unionista sinó que és monàrquic. Encara confio en una rebel·lió de les bases. I això val per a tots els partits. El poble té clar que el procés no té marxa enrere, i si els líders no donen la talla, senzillament els canviarà per d'altres.

No hem baixat la guàrdia

Publicat el dissabte 16/02/13 al diari El Punt Avui

L'allau inacabable de casos de corrupció, sumats a una crisi que s'agreuja per una asfíxia financera premeditada ens pot fer creure que l'impuls sobiranista va perdent impuls amb cada nova imputació, amb cada nova retallada.

Tot plegat és part d'una estratègia molt ben dissenyada des de Madrid. Que s'imposi un objectiu de dèficit absurd i que no es transfereixin més de 8.000 milions d'euros que per llei corresponen a la Generalitat no són contingències provocades per la crisi. Que les forces de seguretat estatals i la justícia espanyola de sobte comencin a descobrir casos de corrupció a tort i a dret tampoc no és cap casualitat. L'objectiu és transmetre la sensació que amb la independència no solucionarem res, que ens espera un futur de pobresa i corrupció pitjor que l'espanyola.

No vull pas dir que tot sigui una campanya inventada i que a casa nostra no n'hi hagi, de corruptes. Déu me'n guard! Ans al contrari, l'existència real de la corrupció ha facilitat la feina a l'Estat, que coneixia els casos des de fa temps, però els desava al calaix a l'espera del moment oportú.

Tanmateix, l'objectiu no l'aconseguiran pas. El procés segueix la seva marxa i és inexorable, perquè el protagonista és el poble, no pas els partits, les patronals o els sindicats. El poble observa estupefacte l'espectacle de la corrupció i dels negociats polítics buits, però segueix endavant, amatent, i tornarà a demostrar la seva força quan calgui.

Us en posaré dos exemples. El primer: fa cinc dies vaig participar a un sopar popular anomenat Piulades a la Fresca. És un moviment espontani sorgit de la xarxa social Twitter que cada 11 de cada mes es reuneix en un poble diferent. Entre el centenar llarg d'assistents no hi vaig trobar crispació, ràbia o agror, només alegria, esperança, i la voluntat de no baixar la guàrdia perquè ningú no aigualeixi el somni.

El segon exemple: la campanya de micromecenatge impulsada per Isona Passola per finançar el seu projecte L'Endemà, un documental que supera l'etapa de la queixa i el greuge per proposar una visió del nou estat català que ens espera a la cantonada. Tenia 40 dies per recaptar 150.000 euros. Els va reunir en només 10 dies entre més de 3.000 mecenes.

La democràcia és un pernil

Publicat el dissabte 9/2/13 al diari El Punt Avui

Sí. La democràcia és com un pernil. Després de 40 anys menjant chopped franquista, vam sortir al carrer per reclamar el dret a menjar pernil, com feia la resta del món. Aleshores ens van donar pernil, i ens vam asseure a taula satisfets de superar tantes dècades de privacions.

Tanmateix, a mesura que passaven els anys, vam anar descobrint que, de pernils, n'hi ha de moltes qualitats. Hi ha el Cinco Jotas de Jabugo, però també n'hi ha d'aquell tan barat de les grans superfícies.

Doncs resulta que ara ens estem adonant que aquell pernil que havíem acceptat tan contents és molt salat. Massa i tot. Tan salat que ens està fent mal a la salut. “Calleu, que abans us havíeu de cruspir el chopped sense dir ni piu”, ens diuen. Però ens n'hem cansat. Tampoc no reclamem el Jabugo que mengen a Finlàndia, però és que estem pagant per un pernil de primer nivell i ens en donen un de pèssima qualitat.

Així és la nostra democràcia. Ara, a sobre, la corrupció ha començat a supurar i descobrim que el pernil està podrit per dins. Aleshores sentim experts, tertulians i columnistes –m'hi incloc– explicant per què passa el que passa i què n'hem de fer. Hi ha arguments que són certs, però també en sentim de l'alçada d'un campanar, com ara que si els polítics cobressin més, no es veurien temptats a corrompre's. El fons de la qüestió és, però, la manca de poder ciutadà. El sistema polític bastit pel postfranquisme atorga molt poc poder als ciutadans, que només podem votar cada quatre anys llistes tancades pels partits, amb una estructura electoral que afavoreix els grans partits i penalitza els petits. Aquesta setmana, a Londres, la meitat dels legisladors tories van votar en contra de la consigna de Cameron pel que fa al matrimoni gai. No hi ha hagut multes, ni expulsions, ni res de res, perquè la fidelitat del diputat és amb els electors, no pas amb el partit. Un altre diputat britànic, exministre, va dimitir per haver endossat una multa de trànsit a la seva dona. No pas perquè sigui més ètic que els nostres, sinó perquè si no renuncien hi ha mecanismes perquè els electors els facin fora. Necessitem un sistema de circumscripcions uninominals que ens doni, als ciutadans, tot el poder.

Descrèdit i desprestigi

Publicat el dissabte 2/2/12 al diari El Punt Avui

Ja hem dit en més d'una ocasió des d'aquesta tribuna que el partit per la llibertat de Catalunya es jugarà a Europa, per la qual cosa cal ser molt curosos en cada pas del procés. També hem advertit dels entrebancs que Espanya posarà amb la seva potent xarxa diplomàtica per impedir l'internacionalització del cas català, i aquesta setmana ho hem vist ben clar amb la proposta del ministre García Margallo de limitar i supervisar l'acció exterior de Catalunya.

En aquest context, el descrèdit accelerat d'Espanya com a actor fiable en l'escenari econòmic europeu ens pot jugar a favor. El govern Rajoy ens enganya dient que la prima de risc es manté estable i que les col·locacions de deute espanyol es fan sense problemes, sovint amb més demanda que oferta.

El que no diuen, però, és que durant els darrers mesos això ha estat així perquè el principal comprador de deute espanyol ha estat el Fons de Reserva de la Seguretat Social. Aquestes trampes al solitari poden funcionar de portes endins, però a escala europea no fan més que aprofundir la certesa d'una intervenció que arribarà més d'hora que tard. Per això Brussel·les reacciona favorablement a les reclamacions del conseller Mas-Colell sobre la distribució injusta dels objectius de dèficit. Europa veu que la viabilitat econòmica d'uns dels motors del sud d'Europa està en perill, no pas per la deriva independentista, sinó precisament pel contrari: per romandre a Espanya.

En el pla polític, l'escenari dantesc espanyol també és favorable a les pretensions catalanes. És molt més fàcil entendre la voluntat dels catalans de separar-se d'un estat on la corrupció ha impregnat el sistema de la base fins a la cúpula. A Catalunya també hi ha casos de corrupció, però és que en el cas espanyol afecta directament el cap de l'estat i la seva família directa, i afecta directament el partit que governa amb majoria absoluta. Hem d'aprofitar aquesta conjuntura per explicar-nos al món, més intensament que mai.