‘Corralito' o independència

Publicat el dissabte 18 d'agost de 2012 al diari El Punt Avui

Dies enrere vaig tenir l'oportunitat de participar en una tertúlia a Catalunya Ràdio sobre els 10 anys del corralito argentí, aquella mesura confiscatòria de l'estalvi de centenars de milers de famílies i empreses. Vaig treballar uns quants anys en una agència de notícies de Buenos Aires i vaig viure-hi en directe els esdeveniments. També hi eren l'economista i professor Xavier Puig i el president de la Casa Argentina de Barcelona, Diego Arcos.

Més enllà del record amarg d'aquells moments tristos per al país sud-americà i dels paral·lelismes que hom pot trobar amb la situació actual de les economies espanyola i catalana (que n'hi ha, malauradament), crec que la sorpresa més gran tant per als que érem als estudis com per als milers d'oients d'El matí de Catalunya Ràdio va ser una sentència demolidora de l'argentí Arcos: “Els catalans han d'entendre que el moment és ara o mai; només hi ha dos opcions: o corralito o independència.” Us puc ben assegurar que tots ens vam quedar amb cara de tòtils, com quan un amic que t'estima et diu a la cara que t'estàs equivocant, i tu saps que té tota la raó del món. A la sala de control, tècnics i productors feien l'onada. Ben mirat, Catalunya fa temps que està sotmesa a una mena de corralito col·lectiu. Al dèficit fiscal insostenible (tan confiscatori com el corralito argentí) hem d'afegir els impagaments de l'Estat a Catalunya de transferències i partides establertes per la legalitat vigent. Hi ha qui xifra en més de 8.000 milions d'euros aquests incompliments acumulats en pocs mesos, dels 1.400 milions del fons de competitivitat als 11 milions que l'Estat deu al CAR de Sant Cugat, on s'han entrenat a càrrec dels pressupostos de la Generalitat molts dels esportistes que han fet ofrena de medalles olímpiques a la glòria d'Espanya. Hi ha un risc, no immediat però ben real, que aquest corralito col·lectiu que ens imposa Espanya s'afegeixi a uncorralito familiar i individual, com a conseqüència de la pèssima gestió (o millor dir la no-gestió) de la crisi pel govern Rajoy. Tal com va dir el senyor Arcos, només tenim dues opcions: o corralito, o independència. Som-hi.