En català, si us plau

Creu: Vaig anar a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del meu Ajuntament a fer una gestió i vaig viure una situació que no per comuna i repetida és menys preocupant. Esperava el meu torn a la saleta fullejant el diari del dia, quan va aparèixer una de les funcionàries i va preguntar: “Hi ha algú per demanar certificats d'empadronament?”. Una persona d'origen magribí es va posar dempeus i va respondre “Jo!”. La funcionaria va canviar automàticament de llengua: “Sólo para certificados, no para empadronarse por primera vez, entiendes?”. La persona va respondre que sí, i tots dos van entrar a l'oficina. Està clar que havia entès la pregunta inicial formulada en català, i la seva resposta –el mot “Jo”, no revelava quina llengua feia servir. Tanmateix, el canvi d'idioma de la funcionària va ser instantani. A sobre, va canviar al castellà, que en cap cas és l'idioma matern de la gent d'origen magribí.

Llegir la columna sencera