Aquest any, sí

Publicat el 28/12/13 al Diari El Punt Avui

Els milers de catalans que van haver de deixar la seva terra a contracor després de la victòria franquista celebraven el final d'any amb un brindis que es repetia cada 31 de desembre: “Aquest any, sí!” Aquest diari ens està brindant una sèrie magnífica que recorda com va acabar l'aixecament feixista de 1936. A partir de l'exili de 1939, milers i milers d'avis van morir a l'Argentina, a Mèxic, a Xile, a França i arreu del món, somiant en una Catalunya que tornaria a ser rica i plena un cop desaparegut el dictador. Els primers anys, es brindava per la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, que sense cap dubte esborrarien el feixisme d'Europa. Més tard, les copes xocaven desitjant que la pressió i el boicot internacional provoquessin la caiguda de Franco. Finalment, l'única esperança era la mort biològica del dictador. Els fills i néts d'aquells exiliats s'havien acostumat a sentir aquell brindis any rere any, i ja s'havia transformat en una fórmula mecànica que encara es manté en moltes famílies d'arrels catalanes, fins i tot sense saber-ne l'origen.

Avui, 75 anys després, crec que mai des de 1939 no havíem estat tan a prop de fer realitat la profecia del brindis de Cap d'Any dels exiliats. Aquest 31 de desembre podrem alçar les copes i dir “aquest any, sí!”, perquè el 2014 tindrem una oportunitat històrica, que esperem des de fa 300 anys, per fer efectiva la nostra voluntat col·lectiva de llibertat. El 2014 votarem i decidirem, sigui amb la fórmula que sigui. Llegir el president de Catalunya parlant sense complexos i amb serenitat d'independència, de democràcia, de futur, a les pàgines del diari italià La Repubblica d'ahir em va confirmar un cop més que el 2014 serà històric. Aquest any, sí!

Només una anècdota

Publicat el 21/12/13 al Diari El Punt Avui

El Col·legi d'Advocats de Madrid va decidir aquesta setmana revocar la designació de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera com a degans honorífics d'aital il·lustre institució. Parlem dels advocats, el col·lectiu de professionals la missió dels quals és defensar els nostres drets i llibertats. Parlem del col·lectiu del qual surten els jutges, fiscals i altres funcionaris encarregats de vetllar per l'imperi de la llei i de la democràcia. Doncs bé, en el cas de la capital d'Espanya, fins aquesta setmana, tenien com a degans honorífics dos feixistes, un dels quals responsable del trencament de la legalitat que va derivar en innombrables fosses comunes plenes de cadàvers que encara els jutges (precisament) no autoritzen a identificar. Molts pensareu que es tracta només d'una anècdota i que en faig un gra massa. Que és un cas com molts altres, d'institucions que tenen oblidada en un calaix la designació honorífica del dictador com a alcalde, president, degà o fill predilecte. En ple segle XXI, em direu, aquests fets que es van produir fa 50, 60 o 70 anys no es corresponen al tarannà democràtic de l'Espanya d'avui. Doncs us equivoqueu. Segons informava El Mundo, la votació per retirar els honors va anar tan ajustada que fins i tot, en el cas de Primo de Rivera, l'actual degana va haver de fer valdre el seu vot de qualitat per desfer l'empat. El diari Público, en canvi, assegurava que la votació ni tan sols va arribar a realitzar-se perquè la degana va haver de suspendre la sessió enmig dels crits de “Viva Franco” dels il·lustres advocats contraris a la proposta.

Convergència independentista

Publicat el 14/12/13 al Diari El Punt Avui

L'onada d'il·lusió que ha inundat Catalunya després de conegut l'acord per la data i la pregunta de la consulta (incloent-hi els que vam tenir una primera reacció negativa, perquè no era la pregunta que volíem), deixa molt clar que el futur del país és a les nostres mans, i que no hi haurà cap força legal capaç d'aturar un procés absolutament democràtic com el català.

Ahir, però, va succeir un altre fet notable, que potser va passar una mica desapercebut per l'atracció informativa de la consulta. A la seu de Convergència Democràtica, en una declaració solemne, el secretari d'organització, Josep Rull, anunciava que el seu partit faria campanya pel doble sí. És un fet d'una importància històrica superlativa. La força política més important del darrer mig segle, la que ha guanyat totes les eleccions des del retorn de la democràcia, es declara oficialment independentista. Vaig haver de preguntar-ho directament a Josep Rull per confirmar-ho. Rull és un clar exponent d'una nova generació de dirigents de CDC que ha fet una feina discreta però sostinguda durant anys, per aconseguir una evolució ideològica en el partit que molts creien impossible. Una evolució que ha estat assumida i que és avui liderada per Artur Mas. És un fet que serà clau per a l'èxit del procés. La formació política que va protagonitzar l'intent més honest i destacat d'encaix amb Espanya de les últimes dècades i que fins fa un parell d'anys no arribava més enllà del concert econòmic és avui oficialment independentista.

Un futur de via única

Publicat el 7/12/13 al Diari El Punt Avui

Encara hi ha qui pensa que tindrem dues o tres vies per triar a l'hora de decidir el nostre futur. Beneits. El projecte col·lectiu anomenat Espanya és un tren al qual ens van obligar a pujar fa 300 anys, però que quan vam tenir oportunitat de baixar-ne, vam decidir continuar el viatge, especialment quan es va aprovar la Constitució de 1978 i vam creure que tindríem accés als vagons de primera classe. Ens vam equivocar, i ara aquest tren ha decidit agafar la màxima velocitat per la via única de l'Espanya centralista de sempre. L'informe Cora ens ha deixat ben clar aquesta setmana que les anomalies creades per una Transició que va fer massa “concessions” als catalans es corregiran ben aviat. Tot el poder tornarà cap a Madrid i les institucions de l'Estat. Per això l'informe parla d'un bon grapat d'organismes a suprimir, però només esmenta les diputacions provincials en cinc ocasions en més de 700 pàgines, i no pas per suprimir-les, sinó per reforçar-les. Per completar el panorama, Rajoy va fer d'adolescent entremaliat i va penjar un vídeo aYou Tube per deixar clar que la Constitució és la nostra presó i que no hi ha cap voluntat real per canviar-ne ni una coma. El PSOE avala. Pere Navarroforever alone.

Només ens queda, doncs, saltar d'aquest tren Espanya abans que agafi més velocitat. Patirem algunes contusions en la rebregada, és clar, i ens emplenarem de pols, però hem de saltar al més aviat possible, perquè un cop el tren Espanya agafi velocitat, ja ens serà impossible saltar.