dissabte, 31 de desembre del 2011

L'any vinent, Catalunya!


Els catalans sempre han estat un poble d'acollida, però també d'emigració. Des dels barris catalans que prosperaven en les principals ciutats comercials de la Mediterrània a l'edat mitjana, fins als exiliats polítics de finals del segle XIX i del 1939. L'emigració catalana sempre s'ha integrat amb relativa facilitat en els països d'acollida, excepte quan el trasllat es produí de forma involuntària per raons polítiques, com al segle XX.
Durant dècades, les famílies de la Diàspora catalana es reunien per cap d'any en sopars que sempre tenien un sabor agredolç (...)
Llegiu la columna sencera al web del diari El Punt Avui

dissabte, 24 de desembre del 2011

La nova Espanya que ve


No és pas un defecte, és propi de la naturalesa humana mirar-nos el melic i veure el món des del propi prisma, convençuts que la imatge que ens fem al nostre cap és el fidel reflex de la realitat.
De vegades convé, però, fer l'exercici de posar-nos a la pell de l'altre i intentar comprendre el món amb la mirada de l'altre. És quelcom que ens ajuda a entendre moltes coses que abans ens semblaven inexplicables, i alhora ens prepara per a un futur que es presenta complicat des del punt de vista nacional (...)
Llegiu la columna sencera al web del diari El Punt Avui

dissabte, 17 de desembre del 2011

Salta a la casella següent


El procés de construcció nacional de Catalunya segueix avançant, com si fos un joc de l'oca on la casella de sortida és Espanya i la d'arribada una Catalunya independent. Haig de confessar que de petit odiava aquest joc de taula d'avanços i retrocessos. El trobava avorrit i lent. Suposo que molts ciutadans d'aquest país tenen la mateixa sensació i moltes vegades perdem la paciència tots plegats, sobretot quan ens treuen el dau de les mans i ens fan trampes davant dels nassos (...)
Llegiu la columna sencera al web del diari El Punt Avui

dissabte, 10 de desembre del 2011

La unitat que ens interessa


Un dels reclams clàssics del món sobiranista és la reivindicació de la unitat dels independentistes. No he entès mai aquesta dèria, que va en contra de la naturalesa humana. Ja se sap que, quan s'agrupen més de dues persones, el més probable és que es creïn dos corrents interns.
Tampoc no comprenc quins avantatges reportaria aquesta preuada unitat. Les coalicions sempre impliquen renúncies i compromisos per trobar el mínim denominador comú, la qual cosa deriva en la reducció de l'espectre ideològic i l'exclusió de qui no se sentirà representat per una opció unitària que ha renunciat a segons quins ideals en pro de la unitat (...)

Llegiu la columna sencera al web del diari El Punt Avui

dissabte, 3 de desembre del 2011

Democràcia de baixa qualitat

Prendré com a exemple per a aquest article la circumscripció de Girona, que és la meva, però sigui dit d'antuvi que es tracta d'un fenomen que hom pot trobar arreu del país, com una mostra cabdal de la baixa qualitat del nostre sistema democràtic. D'una banda, el Partit Popular ha decidit que el seu diputat electe per Girona no reculli l'acta de diputat i sigui reemplaçat per la segona de la llista. D'altra banda, el Partit dels Socialistes ha decidit recol·locar la seva candidata per Girona no electa com a senadora per
designació autonòmica (...)


Llegir la columna sencera al web del diari El Punt Avui