Més benzina

L'anunci del cessament definitiu de la lluita armada per part d'ETA i la mort del dictador libi Gaddafi han monopolitzat l'atenció mediàtica i informativa, i ha semblat que per un moment la crisi, les retallades i la precarietat econòmica s'havien esvaït de l'escena política.

Malauradament, però, tot segueix igual, i cal que els esdeveniments esmentats no ens facin passar per alt tres declaracions dels darrers dies en l'àmbit domèstic que haurien d'haver provocat una reacció ciutadana de contundent rebuig.

Per una banda, el Cercle d'Economia (una entitat formada per senyors que encara enyoren les colònies industrials on l'amo vivia en la seva mansió i els obrers acceptaven submisament el vassallatge que el destí els havia marcat) ha assegurat que veu viable augmentar la pressió fiscal (...)

Llegir la columna sencera al web del diari El Punt Avui

Ingovernables

“Mentre ens governi la misèria, serem ingovernables #catalaaltac!”, piulava dies enrere la meva amiga Omaima al seu compte de Twitter, manllevant un dels lemes del moviment dels indignats. Em va deixar rumiant molts dies. És difícil dir més coses amb tan poques paraules, sobretot si ho apliquem al cas català.

Un escenari de retallades sumat a una més que probable negativa al pacte fiscal que proposarà Catalunya a Espanya, pot abocar el país a una situació en què el govern no pugui fer gaire cosa més que gestionar la misèria. Competències buides, recursos tributaris escassos i en regressió, autogovern escapçat, sanitat en fallida, llengua i ensenyament judicialment arraconats... La misèria (...)

Llegir la columna sencera al web del diari El Punt Avui

El drenatge fiscal

Les retallades han esdevingut una obsessió nacional. És el tema obligat a qualsevol tertúlia radiofònica, reunió, xerrada informal o trobada amb els veïns d'escala a l'ascensor.

Sembla ser que més enllà de les protestes i justes indignacions, ja hem assumit que cal reduir la despesa sanitària, tallar la factura farmacèutica, tancar sales i quiròfans. Els ajuntaments no poden mantenir pavellons i piscines, i es plantegen reduir l'enllumenat públic i demanar als veïns que escombrin ells mateixos els carrers.

És freqüent escoltar l'argument que no ens podem permetre serveis dels països nòrdics. Trobo que és molt sa que prenem consciència de la gravetat del moment. Hi falta un element d'anàlisi, però (...)

Llegir la columna sencera al web del diari El Punt Avui

Majoria absoluta

La consciencia nacional de Catalunya ha augmentat en els darrers anys. En part per la feina de base de molts i molts catalans, i en part per la voluntat sostinguda i constant de la majoria d'espanyols per fer-nos entendre que no hi ha lloc al seu Estat per a la manera catalana de veure el món.

Aquest avenç s'ha fet palès també en el primer debat de política general d'Artur Mas com a president. El seu discurs ha estat contundent en assenyalar que les vies estatutària i constitucional estan esgotades, i que l'entesa amb Espanya és una quimera. Fins i tot ha parlat d'independència amb total naturalitat.

Tanmateix, l'estratègia proposada pel líder per sortir de l'atzucac està destinada al fracàs, perquè torna a apostar per solucions del passat que ja no són efectives. Mas demana un front català a Madrid que sigui capaç de condicionar la governabilitat de l'Estat a canvi del pacte fiscal (...)

Llegir la columna sencera al web del diari El Punt Avui