La renovació a Esquerra Republicana ja és un fet i, contràriament al que tothom augurava, no hi ha hagut cap carnisseria. El canvi ha estat exemplar, i els que marxaven han facilitat la transició i s'han posat a disposició dels que arriben. Cal destacar especialment el sacrifici de Joan Ridao. Un canvi sense oposició s'hauria vist com un cop d'estat de palau. La minoria de Ridao legitima la majoria de Bosch i Junqueras.
La radiografia és diàfana. A ERC no hi ha bons i dolents. Hi va haver una aposta honesta per un discurs més social que nacional, amb l'esperança d'arrossegar votants d'altres partits vers el sobiranisme. L'eix de la política catalana va pivotar aleshores entre l'esquerra i la dreta. L'experiment va fracassar i els responsables han hagut de fer un pas al costat. Els que arriben amb Oriol Junqueras afirmen que cal tornar a un eix sobiranisme-unionisme, sense abandonar el discurs social, que en cas català és indestriable de la lluita per la sobirania nacional (...)
Llegir la columna sencera
