Tensar la corda

Fa pocs mesos vaig compartir taula rodona a Londres amb el professor John Loughlin, de la Universitat de Cambridge, expert en processos d'autodeterminació i devolution a Europa. Va explicar-me clarament com els estats europeus recuperen internament les quotes de sobirania que han de transferir a Brussel·les.
A partir de la crisi bancària del 2008, que va derivar en els rescats de Grècia, Irlanda i Portugal, a la Unió Europea s'està produint una transferència de sobirania de facto en temes econòmics d'una enorme magnitud. Els estats membres que havien evitat que la unió monetària comportés una cessió de sobirania en política econòmica i financera, ara veuen que la realitat els empeny a acceptar una tutela de Brussel·les que en alguns casos, com l'espanyol, converteix les autoritats econòmiques locals en simples executors de les consignes europees.

Llegir la columna sencera

Demà tothom guanya

És possible que entre les causes dels moviments d'indignació ciutadana que estem veient aquests dies hi hagi dos factors a tenir en compte: l'absència de separació entre els poders de l'Estat i un sistema electoral dissenyat per perpetuar l'statu quo.
Espanya (i també Catalunya, que no disposa de justícia pròpia) té un poder judicial dependent del poder polític que faria envermellir de vergonya el mateix Montesquieu i la seva teoria de la divisió de poders. Les Corts (i el nostre Parlament) funcionen basant-se en una fèrria disciplina de vot que imposa les idees del partit per sobre dels criteris personals dels seus membres. En resum, el partit que guanya les eleccions –o la coalició resultant– s'instal·la en el poder executiu i des d'allí controla el legislatiu i el judicial. Per donar estabilitat al sistema, es compensa l'oposició amb quotes de poder en els òrgans de govern dels diferents cossos i organismes.

Llegir la columna sencera

La pesca del Salmond

La victòria inesperada de l'SNP d'Alex Salmond ha deixat amb la boca oberta i amb una creixent sensació d'enveja la família nacionalista catalana. Costa de pair a casa nostra que el que habia estat un deixeble i admirador de Jordi Pujol i del sistema convergent de construcció nacional ara ens hagi superat per l'esquerra. Els escocesos, que abans s'emmirallaven en nosaltres, ara veuen al seu retrovisor como ens fem cada cop més petits.

Llegir la columna sencera

Democràcia sense llistes

Els països amb una democràcia jove i amb un passat de dictadures acostumen a creure que aquestes dues formes de govern no tenen matisos. Hi ha, però, diferents qualitats en les democràcies i diferents graus en les dictadures.

La nostra és una democràcia de baixa intensitat, amb el pitjor sistema electoral possible: districtes enormes, llistes tancades i sistema D'Hont (...)

Llegir la columna sencera.