Mas no és Companys, encara

La història, que té el maleït costum de repetir-se, ens ofereix un exemple del que podria succeir amb el govern català —i amb el president Mas, si les tensions entre Catalunya i Espanya continuen augmentant. Si algú es pensa que tot s'apaivagarà després de les municipals, que s'ho tregui del cap, perquè el 23 de maig començarà la precampanya de les eleccions espanyoles del 2012. Un cop més, Catalunya serà un argument electoral fantàstic per als dos grans partits estatals, que competiran per demostrar quin és més anticatalà, quelcom que garanteix suport electoral a la Meseta.

Pot passar que en un lapse relativament curt un partit i un dirigent que tradicionalment s'han compromès amb el projecte d'Espanya i amb la seva governabilitat es vegin obligats a fer un gir radical en les seves estratègies? Pot passar, i de fet ha passat (...)

Llegir la columna sencera.

La Pasqua Irlandesa

Cada vegada que arriba la Setmana Santa no puc evitar recordar el Rising irlandès. L'aixecament de 1916 aixafat pels anglesos sense pietat. Un intent d'assolir la independència que, tot i no reeixir, va establir les bases que van permetre aconseguir-la pocs anys després. Ja ho va dir John Mahaffy, un professor del Trinity College durant el segle XIX: “A Irlanda l'inevitable no passa mai, però l'inesperat hi passa sovint”. Una frase avui més vigent que mai (...)

Llegir la columna sencera.

Disciplina de vot

Durant el debat de la proposició de llei de SI per obrir un procés d'independència, vam tornar a assistir a un espectacle lamentable que no per repetit és menys indignant: aquella imatge del líder de cada grup parlamentari aixecant un, dos o tres dits de la mà per indicar al seus respectius ramats de diputats
si han de votar a favor, en contra o abstenir-se.

Llegir la columna sencera.

Catalunya és ovalada

Quan Castella i França van repartir-se Catalunya després de la guerra dels Segadors, totes dues potències van engegar una política intensa i sostinguda d'assimilació (...)

Així, la llengua catalana va mantenir-se viva entre els gitanos del barri de Sant Jaume de Perpinyà i la identitat cultural de Catalunya va romandre subjacent en els clubs de rugbi escampats pel territori de la Catalunya del Nord (...)

Llegir la columna sencera

Una visió d'Espanya

L'expresident Jordi Pujol ha tornat a manifestar que no veu cap argument en contra de la independència de Catalunya, i en un gest molt valent, ha votat anticipadament en la consulta popular del 10 d'abril a la ciutat de Barcelona. He estat seguint de prop i amb interès l'evolució del pensament de Jordi Pujol, i confesso que pensava que trigaria molt més a fer aquest pas, però la tossuda realitat ha fet palès a molta gent com Pujol, que durant anys ha treballat per una idea inclusiva d'Espanya, que només la plena sobirania pot garantir l'estat del benestar de Catalunya.

Potser cal, però, fer un últim esforç per explicar en quina Espanya ens sentiríem còmodes la majoria de catalans. Aquesta és la meva visió: (...)

Llegir la columna sencera